que es domestic web.jpg

domèsTIC: tic o comportament involuntari molt repetit que càrrega les dones amb el treball “de casa”: La criança, l’atenció a persones majors i dependients, l’organització familiar i la neteja.

Els domèsTICS són un treball dur i imprescindible, no valorat socialment, i normalment no remunerat, encara que en molts casos requereix més esforç i dedicació que altres ocupacions remunerades.

Al succedir a casa, romanen invisibles i costa veure que realment són un greu problema social. És urgent que parlem, reflexionem, actuem:

Canviem els domèsTICS per igualtat.


dia dones web.jpg

 
 
 
 

Per cada home que abandona el seu treball per raons familiars, ho fan 27 dones.

El hogar es el ámbito en el que la desigualdad es más clara y resistente.

Les dones, treballen fora de casa o no, dediquen moltes més hores diàries al treball domèstic i d’atenció. Un temps que no poden dedicar a altres activitats. Això els lleva competitivitat en el mercat laboral, on sumen la major part dels contractes a temps parcial i temporal, accepten treballs per als quals estan sobrequalificades, són pitjor pagades i resulta quasi un miracle que ascendisquen a llocs d’alta responsabilitat.

També els lleva temps d’una cosa tan òbvia i necessaria com el descans, l’oci i l’atenció de si mateixes.

EL TEMPS LLIURE ÉS PER ALS HOMES.

Actualment, els homes gaudeixen d’una hora i mitja més de temps lliure al dia. I els caps de setmana augmenta fins a tres hores més. La dona no té temps per a ella perquè sempre s’està ocupant d’alguna cosa o d’algú.

EN EL 83 % DELS CASOS, SÓN DONES QUI S’OCUPEN DE L’ATENCIÓ DE LES PERSONES DEPENDENTS.

En el 83 % dels casos, són dones qui s’ocupen de l’atenció de les persones dependents.
A Espanya, les dones fan un treball d’atenció de persones majors equivalent a dos milions i mig d’ocupacions; la xifra en atencions a menors puja als quasi nou milions d’ocupacions. I les realitzen quasi íntegrament de manera gratuïta.

Cuidar menors, majors i persones dependents per altres motius és una necessitat bàsica. Són treballs per a la vida i la salut. Imprescindibles en qualsevol societat, però no valorats per cap. Ni tan sols es tenen en compte en comptabilitzar la riquesa del país, en el PIB. Com que no són productius, es tornen invisibles. Produir i cuidar persones no és valuós? Potser hi ha algun treball més necessari que este?

LES DONES CONTINUEN CARREGANT AMB LA RESPONSABILITAT DE LA CRIANÇA.

Potser este és el terreny en què els homes han començat a participar més, però la realitat encara es caracteritza per la desigualtat de gènere. Hi ha cada vegada més homes que sol·liciten els permisos de paternitat. Però si la conciliació es complica perquè treballen les dos persones que componen la parella (i en la majoria dels casos hi ha dificultats), són elles les que assumixen la responsabilitat. Més del 90 % dels permisos de paternitat, maternitat i excedència per atenció de famílies són utilitzats per dones. Quasi el 74 % del treball a temps parcial l’ocupen dones. I persistix una bretxa salarial del 23 %. Són elles qui rebaixen les seues condicions laborals a canvi de flexibilitat per a poder anar a la consulta de pediatria o a la reunió al col·legi o estar presents durant els horaris no lectius. Són elles les que sacrifiquen la seua vida professional per la vida familiar.

 

LA NETEJA I ORGANITZACIÓ DE LA LLAR CONTINUA SENT UN ASSUMPTE FEMENÍ.

La implicació dels homes en les faenes domèstiques està molt lluny del canvi que han produït les dones en el mercat laboral.

Continua havent-hi una gran diferència d’hores dedicades a la llar per part de les dones i els homes (4 h 7 min davant d’1 h 54 min). Si l’home és l’únic amb treball remunerat, la dona fa pràcticament tot el treball domèstic. Però si augmenta la contribució econòmica de la dona, la contribució dels homes a les faenes domèstiques no es fa de manera proporcional.
Encara que la diferència comença a reduir-se, el motiu principal és la menor dedicació de les dones a estes faenes i no un augment notable en la contribució dels homes. Estem en el camí de la igualtat, però la velocitat a què ens movem és molt baixa.

SI ES RECORRE AL TREBALL EXTERN, TAMBÉ RECAU SOBRE DONES.

En els casos en què una família es pot permetre contractar estos servicis, sol ser una ocupació precària per a les dones més desfavorides, sobretot immigrants.

Quant a dedicar-se com a professió a eixes faenes (assistència sanitària, atenció de persones dependents o amb discapacitat, neteja professional o educació infantil), encara que hi haja presència masculina continuen sent àmbits molt feminitzats i es continuen percebent com a treballs de dones, amb molt baixa valoració social.

COM CANVIEM ELS DOMÈSTICS PER IGUALTAT?

El canvi més important sorgix de la nova posició de les dones, que es rebel·len contra el paper social de cuidadores. Volen ser protagonistes de les seues pròpies vides.

Quins són els nostres propis domèsTICS? Individualment, hem de reflexionar sobre les nostres responsabilitats com a integrant d’una família. Aspirant a la igualtat, analitzem la realitat, com a home o dona, i comencem a canviar-la.

La nostra societat és una estructura pensada per a persones que no han d’atendre ningú. I les dones són el matalàs d’eixe sistema econòmic. Obrim el debat sobre les responsabilitats públiques per a fer el canvi efectiu, sobre quins recursos i infraestructures de conciliació necessitem: guarderies, centres de dia i residències per a persones majors i per a persones dependents, assistència domiciliària… Un autèntic nou sistema només és possible si l’eix de l’organització social són les necessitats de les persones i no el mercat laboral.

Canviem els domèsTICS per igualtat.

 
 
aixo es web.jpg
 
 
 
 
 
ACTITITATS web.jpg
 
 

ITINERARI “VALENCIANES EN L’OMBRA, INVISIBLES, OBLIDADES”

14 març, 11 h / 21 març, 16.30 h / 14 abril, 11 h / 25 abril, 16.30 h / Eixida porta principal Ajuntament València

Amb Vicent Campos Selles, voluntari expert passejos històrics guiats.

Itinerari urbà d’1 h. 30’ sobre llocs de la ciutat amb especial interés per les dones que han viscut en ells. 

Sol·licituds: ssmujer@valencia.es (titol: ITINERARI URBÀ DONES. Indicar nom, cognoms i DNI, data preferència) 25 places/grup.


EXTENS PROGRAMA D’ACTIVITATS EN TOTES LES UNIVERSITATS POPULARS

Més info: www.universitatpopular.comwww.facebook.com/universitatpopularvalencia


PUNTS D’INTERÉS EN TOTES LES BIBLIOTEQUES I ACTIVITATS ESPECÍFIQUES

Més info: www.valencia.es/ayuntamiento/redbibliotecas.nsf/


EXPOSICIÓ COL·LECTIVA “DIBUIXOS QUE CUIDEN”

Inauguració 25 abril, 18 h (expo fins al 9 maig) / Saló de Cristall de l’Ajuntament (Pça Ajuntament, 1)

Recorregut i col·loqui amb: Anaïs Florín (Comissària), Paulapé (cartells i dibuixos compromesos amb la igualtat i la superació d’obstacles), Ana Penyas, (llibre “Todas estamos bien”, arreplega i visibilitza a dones majors; fil conductor les cures), Paco Roca (còmic i pel·lícula d’animació sobre l’Alzheimer, “Arrugas”), Cristina Durán (llibres il·lustrats “Una posibilidad entre mil” i “La máquina de Efrén”, sobre l’atenció i vida amb una familiar dependent i l’adopció). 


DIÀLEG “PARLEM DE MATERNITATS I PATERNITATS”

3 maig, 18 h / Saló d’Actes Museu de la Ciutat (Pça Arquebisbe, 3)

Amb Silvia Nanclares (Escriptora, autora del llibre “Quién quiere ser madre”), Ritxar Bacete (Expert en gènere i polítiques d’igualtat, autor del llibre “Nuevos hombres buenos”) i Patricia Merino (Escriptora, autora del llibre “Maternidad, igualdad y fraternidad”).


CONFERÈNCIA: "QUÈ FEM AMB LES CURES I LA REORGANITZACIÓ SOCIOECONÒMICA? PROPOSTES DES DE L’ECONOMIA FEMINISTA"

8 maig, 18 h / Palau Cervelló (Pça Tetuan, 3).

Amb: Lina Gálvez Muñoz catedràtica d’História i Institucions Econòmiques de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla. 

Especialista en economia feminista i de les atencions.